Postaletes

Aquest cap de setmana he estat enfeinada, de tant en tant us comparteixo les meves postaletes. Les fotos no són les més reeixides però ja us en fareu una idea.

Les aventures de Sherlock Holmes. Sir Arthur Conan Doyle

Títol: Les aventures de Sherlock Holmes

Autor:Sir Arthur Conan Doyle

Traductor:Xavier Zambrano

Epíleg: Josep Lluís Martón Berbois

Editorial i any:  Viena, 2017

Enquadernació: rústica

Idioma: català

Pàgines: 380

Des que vaig veure que Viena editava en català les aventures de Holmes que tenia ganes de llegir-lo i aquí el tenim. La combinació era  immillorable: Viena amb les seves boniques i cuidades edicions i Holmes, un dels  meus detectius favorits. Aquest llibre queia segur. Així ha estat i no m’ha decebut.

Holmes és un dels pocs personatges literaris que primer he conegut a la televisió que no pas llegint-lo. No sé si ho recordeu però a TV3 durant els vuitantes feien una sèrie els caps de setmana a l'hora de la migdiada. Devia tenir uns 10 o 12 anys i no em perdia cap capítol.  No va ser fins passats uns anys que en vaig llegir algun dels llibres  ( El gos de Baskerville, El signe dels quatre…). Tampoc ajudava el fet que no era fàcil trobar-los en català.

Amb en Holmes sempre m’ha passat una cosa estranya, i crec que no sóc la única que l'hi passa. M'hauria de caure fatal. És un personatge poc amistós, taciturn, drogoaddicte, missògin, fred, cregut… i tot i això, em cau bé. No sé si perquè és intel·ligent i no és mala persona  o perquè Watson fa el contrapunt just per equilibrar-lo. La qüestió és que és estrany que em perdi cap de les series que han fet i que hi surt el personatge.

Tornem a l‘edició que ens ocupa. Viena, amb el seu bon gust habitual, ha reeditat en català actual algunes de les històries que van aparèixer  The Strand a finals del SXIX. I sembla ser que ho farà amb totes les que falten.  Encara que passin els anys  els misteris que se'ns presenten no perden l’interès , d’una banda perquè els humans ens seguim movent per les mateixes emocions i de l’altra perquè la intriga no està només en descobrir què ha passat sinó com ho ha descobert Holmes. Així doncs, aquest doble misteri ens manté atents i entretinguts. Crec que la traducció és encertada portant a Holmes a un català actual sense que es faci estrany i ni perdi l’ubicació temporal en cap moment. Al final del llibre també hi ha un epíleg on s'ens explica com i quan es van traduir Holmes al català i una mena de gabinet de curiositats.

Crec que és una lectura que podria recomanar a  quasi tothom. No és novel·la negre, ni de detectius, ni de misteri, ni psicològica… no té gènere : és Holmes.

✅✅✅✅

M'està costant deu i ajuda deixar comentaris als post en els blogs.

Els últims anys no estic molt activa en aquest món; ni publicant ni deixant comentaris als blogs amics. Tot i això, no he perdut el contacte del tot i que aquests últims mesos estic intentant no només llegir els posts- que ho anava fent poc o molt- sinó deixar algun comentari. No sé què passa però faig el comentari i en quan el vull penjar fa com si ho fés però el comentari no apareix. No em dona cap explicació. En alguns casos ho he intentat en diverses ocasions i de cop i volta sona la flauta i em deixa. 

El dubte és si faig alguna cosa malament. Ha canviat alguna cosa mentre he estat en baixa activitat? Perquè no hi ha manera, i provar-ho diverses vegades sense èxit fa que sovint de te n'oblidis

. Si a més es tractava d'un comentari una mica llarg, ja n'hi tu explico.

En aquesta última setmana m'ha passat unes quantes vegades i no sé si hi ha manera de corregir-ho. Si algú si ha trobat i sap com arreglar-ho...

Homes sense dones. Haruki Murakami

Títol: Homes sense dones (Onna no inai Otokotachi)
Autor:Haruki Murakami
Traductor: Albert Nolla  Cabellos i Jordi Mas López
Editorial i any:  Empúries, 2015
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 269

Finalment després de molts anys de la compra de El salze cec i la dona adormida m'he decidit amb un Murakami. Vaig comprar el llibre de contes  amb la intenció d'introduir-me d'una manera poc abrupte al seu món , però mai vaig trobar el moment. Van passar els anys i en Martí es va fer un bon lector d'aquest autor però per més llibres que hi haguessin a casa , per més bones crítiques que el llegís mai no trobava que fós el moment indicat. Dissabte passat no sabia que llegir i en Martí em va recomanar per enèsima vegada que ho intentés i aquest cop sí que era el moment. I feina feta: primer Murakami al sac.

Vaig optar, com era la primera intenció i seguint la recomanació d'en Martí per un llibre de contes, tot i que no el que havia previst fa tant de temps. Homes sense dones és un recull de contes curts on  en tots els casos les dones hi tenen un paper important: relacions de parelles, desamors, amistats, relacions laborals. Sigui quina sigui aquesta relació les dones en som el denominador comú.

Només llegir el primer conte Drive my car  em va envair una sensació de dejà vu. No sé si és una sensació només meva, però Murakami m'ha recordat a Calders i a  Auster.  Els seus relats són senzills, nets. La narrativa sembla que sigui pràcticament una descripció de fets i sentiments, com si fossin una situació objectiva. Vas avançant la lectura tranquil i sense trasbalsos fins que et pares un segon i t'adones  de la profunditat en què dibuixa els éssers humans: els seus anhels, les seves pors, les seves emocions i les seves contradiccions. A la que fas una mica més d'atenció també et sorprèn que has estat llegint sobre situacions surrealistes, emocions fora de mida  com si fossin d'allò més normal. Aquesta capacitat de fer passar per habitual l'extraordinari sempre  em deixa estorada. 

Resumint,  crec que ha estat un bon moment per llegir el llibre, l'he gaudit i segurament repetiré. No cal que el recomani perquè Murakami ja està més que recomanat.

✅✅✅✅

La piràmide de fang. Andrea Camilleri

Títol: La piràmide de fang ( La Piramide di fango)
Autor: Andrea Camilleri
Traductor: Pau Vidal
Editorial i any:  Edicions 62, 2017
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 251

Per énesima vegada en aquest blog hi apareix la ressenya d'un llibre d'en Camilleri. No recordo ni on ni quan vaig descobrir el comissari Montalbano però el que sí que sé, és que  és un dels recurrents a la meva llista. No acostuma a ser a la de pendents perquè mai no passa gaire temps entre la compra i la lectura. Sempre passa davant de  molts altres. Perquè? No us ho sabria dir però m'entreté, em diverteix i m'agrada. En Camilleri escriu bé, lleuger però ben escrit. Les trames són entretingudes, amb molt d'humor i a vegades amb un toc surrealista. Tot  i que no ens movem mai del mateix territori, dels mateixos personatges i de la mateixa realitat no se'm fa gens avorrides. Camilleri  descriu a la perfecció l'entorn social  de la inexistent Vigata i fa que els personatges siguin creïbles. Alhora que ens explica una història de ficció, ens fa un retrat de la Sicília real on la màfia, la corrupció i la política tenen unes relacions , diguem-ne, peculiars.  Suposo que una altra raó per la que els Montalbano vam apareixen a casa és que Edicions 62 els va  editant quasi tots en català, i amb una bona traducció de Pau Vidal. En Camilleri és molt prolífic als seus 92 anys i sovint és complicat seguir-li al ritme. La piràmide de fang és del 2014 i ja  n'ha escrit 3 més.

En aquesta ocasió en Montalbano s'enfronta a un assassinat d'un treballador d'una constructora. El troben mort dins d'una canonada, només vestit amb la roba interior i amb un tret a l'esquena.  El mort resideix molt a prop de les obres, en un lloc apartat on hi ha poques cases. Ha fet el recorregut que el separa de casa seva amb bicicleta. Les primeres indagacions d'en Montalbano les fa a  una casa propera on unadona gran que ven queviures i menjars il·legament l'hi explica algunes xefarderies sobre la dona del moart. Sembla  que no  era l'esposa perfecte i que tot es redueix a una qüestió de banyes però, tot és el que sembla? O a Vigata sempre cal pensar una mica més enllà?

Com en cada ocasió que llegeixo un Montalbano  us el recomano. També és cert que si algú vol començar  a llegir-los crec que seria millor fer-ho cronològicament.  Tot i que cada cas és diferent i té un principi  i un final al mateix llibre, sí que és cert que els personatges van evolucionant: tant en edat, situació com caràcter.

✅✅✅✅