La profecia 2013. Francesc Miralles

Tot i que en Martí ja va fer la seva ressenya del llibre, jo també faré la meva aportació. No divergeixo massa d'ell: un llibre llegible però res de l'altre dijous.

Tal i com també va passar amb El quart Reich, el final arriba ràpid ,abrupte deixant-te la sensació d'un acabament precipitat. El protagonista és el mateix, Leo Vidal, i en aquesta ocasió tampoc és amo dels seus actes. La trama es desenvolupa sense que hi pugui prendre gaires decisions. Els fets es van succeint de forma ràpida, tothom pren decisions menys ell i es deixa portar per un seguit de situacions que no acaba de comprendre.

En resum, llibre per passar l'estona; entretingut, ràpid i de fàcil lectura. Un bon llibre per llegir ala platja prenent el solet.

Relats conjunts: Metropolis

Porto un quart d'hora intentant penjar el post. Ja sé que és una anada d'olla, que l'he fet xerrant pel Messeguer amb la Joana i mentre escoltava a ma mare a la radio( té un programa de llibres a una emissora local) però ja que m'havia decidit ,com a mínim deixar penjar-lo no? Senyor Blogger si us plau ,ara sí.

Aquest vegada, sembla que ha anat. Doncs apa, aquí teniu un altre relat conjunt.



Zummm, zummm, zummm

- I el sofà? Què és aquest soroll? I per què estic aquí lligada!? Les llums!!!! I Ahhh que està passant....!!!
Mireia, tranquil•litza’t, respira fons, així a poc a poc. Un... dos...tres... deixa anar l’aire. Una altra vegada: un...dos...QUE PUNYETES ni dos ,ni tres ni vint-i-tres ,no em puc tranquil•litzar! Com he anat a parar aquí? .Estava asseguda al sofà fent zapping . Ara ho recordo,però segueixo sense entendre res. De mica en mica. A veure, he arribat a casa... la Bruna m’ha vingut a rebre amb salts i lladrucs.Fins aquí ,com sempre. Estava cansada; el dia a la feina ha sigut dur i m’he assegut al sofà. En Martí en ara no havia arribat , he engegat la tele. No feien res d’interessant,que estrany! He començat a passar canals, quin avorriment...
-clap:premsa rosa,
-clap.:futbol
-clap-:televenta
- clap: una peli en blanc i negre
Aquí m’he quedat, la peli em sonava, ciència-ficció en blanc i negre...AHHHHH! Sóc a la peli!!!! Com he anat a parar aquí?Bé, relaxa’t i pensa com sortir . A veure, estic lligada? No.Però aquesta llum que va amunt i avall no em convenç molt ,i si la toco i em fulmina. Es clar que estic dins del cos d’una mena d’androide, tampoc no em pot passar gran cosa, o si? No pot anar pitjor:només estic dins d’una peli i no sé com sortir. Doncs apa,posem fil a l’agulla i en marxa. Si em moro- o em cortocircuito- ja ho notaré
Frrrrrrrrrrrrr-frrrrrrrrrrrrrrrrrr
NOOOOO !!!!!!! I això moll.... perquè tinc la cara xopa, ecss Bruna perquè em llepes... Aiiii truquen a l’ intèrfon!

Sense títol. Andrea Camilleri.

Em sap greu dir-ho però no m’ha agradat. S’ha m’ha fet llarg, feixuc i sense ritme. M’encanta Camilleri quan escriu les històries de Montalbano però amb aquest llibre no ha aconseguit enganxar-me.

Sud italià, principis del SXX. Enfrontaments continus entre comunistes i feixistes. Una colla de feixistes decideixen apallissar un comunista, amb la mala sort que un d'ells acaba mort pel tret d’un dels seus companys. L’acusació recau sobre la víctima. La novel·la fa una recorregut des del moment dels fets fins al final del judici. Utilitza recursos com retalls de diaris, declaracions policials, guions cinematogràfics... per anar explicant la història. Suposo que són aquest recursos literaris el que m’ha cansat.

No dic ni que sigui un mal llibre, ni que estigui mal escrit; però a mi no m’ha agradat. M’hauré de conformar amb els llibres del comissari Montalbano.

Imatge:Andrea Camilleri visto da Giuseppe Veneziano in un disegno originale (da Stilos, 02.10.2001)

La canción de los misioneros. John Le Carré

Aquest és un dels autors que més llegeixo, possiblement hagi anat llegint tots els seus darrers llibres, encara que alguns siguin amb una mica de retard, com aquest (aproximadament un any de retard). Sempre que surten els compro i se que els acabo llegint, per dir-ho d'alguna manera, em vaig racionant els llibres de cada autor. Feia poc que havia llegit "Amics absoluts" i per això aquest ha esperat una mica més.

I és que per aquells que hagin llegit llibres darrerament d'aquest autor, són llibres més lents, elaborats, són llibres d'intriga però també de denuncia. El que més ressò ha tingut darrerament ha estat El jardiner constant, bàsicament pel fet que se n'ha fet una pel.lícula amb en Ralph Fiennes com a protagonista, on denuncia les practiques de les farmacèutiques a l'Àfrica (com sempre, la pel.lícula està molt per sota del llibre). Ara ho fa amb l'espoliació dels recursos d'aquest mateix continent per part dels grans lobbies politico-empresarials del món occidental i la seva obvia falta d'escrúpols per aconseguir-los

Recomanable

A mi m'agrada llegir, i a tu?

A l’Espolsada parlen del gust de la lectura i com fomentar-lo. I per a mi, la primera pregunta és: cal? Ja sé que vaig una mica contra sistema i que tothom diu que és molt important inculcar als nens les ganes de llegir.

Jo però ,visc en una contradicció. De vegades penso que sí, que és necessari, que ÒBVIAMENT que cal. Però llavors me n’adono que simplement són les ganes d’ algú a qui agrada llegir, que pretén fer propaganda de les seves aficions. Com el maquetista ( és nota que vaig veure CSI, dilluns) que lloa les coses bones de fer maquetes o el boig de la pesca que t’explica que interessant és anar a la platja a hores intempestives i esperar que un peix escarransit piqui.

Potser no cal que ens hi obsessionem tant. Potser només cal que ens assegurem que tots els nens tinguin la capacitat de llegir ( una bon nivell de comprensió lectora, uns bons hàbits..) i la possibilitat d’accés a la lectura quan els hi vingui de gust. Simplement els hi hem de donar les eines necessàries perquè si volen, llegeixin per gust però tampoc cal fer-ne un gra massa. És clar que el fet de llegir ens aporta coses noves, ens permet entrar en nous móns, viure altres vides i conèixer o descobrir persones i personatges interessants. Però altres aficions fan el mateix i no ens obsessionen en què TOTHOM hi hagi d’estar interessat.

Doncs, apa aquí acabo el meu al·legat contra sistema essent conscient que A MI M’AGRADA LLEGIR I QUE LA GENT LLEGEIXI!