Cada inici d'any l'encetem ple d'il·lusions i esperança.
Perquè aquest any no fem el mateix cada vegada que encetem un nou dia?
Bon Any!!!
dimecres, 30 de desembre del 2009
diumenge, 27 de desembre del 2009
Llibres 2009
L'any passat vaig fer una valoració dels llibres llegits durant el 2008 classificats per categories . Aquest any faré el mateix. Com cada any no aconseguieixo llegir tot el que vull i caic en les lectures que ja sé que m'agradaran. Tot i així aqust any he provat algunes coses noves. Com que encara queden 4 dies per acabar l'any, potser encara sóc a temps d'afegir-n'hi algun.
****
Els homes que no estimaven les dones. Stieg Larsson
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Mary Ann Shaffer.
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Stieg Larsson
La reina al palau dels corrents d'aire. Stieg Larsson
El fred modifica la trajectòria dels peixos. Pierre Szalowki.
***
El libro de los muertos. Patricia Cornwell
El príncep de la boira. Carlos Ruiz Zafón.
Els secrets de la Reina. X. R. Trigo
El Palau de la mitjanit. Carlos Ruiz Zafón.
Una lectora poc corrent. Alan Bennett.
Iskander. Alícia Gili i Sílvia Romero
Un lloro per al vicari i altres històries Gerald Durrell.
Joan Salvador gavina. Richard Bach.
T de trampa. Sue Grafton
L'altra cara de la veritat. Donna Leon.
El nas de Mussolini. Lluís-Anton Baulenes
La Mirora mata les dimarts. Josep Torrent.
Mort i Judici. Donna Leon.
L'últim home que parlava català. Carles Casajuana.
Foguerada d'agost. Andrea Camilleri.
Les ales de l'esfinx. Andrea Camilleri
**
Privilegiat. Mathew Tree.
El crit del peresós. Sam Savage
*
Un cadàver a Charing Cross. Miquel Fañanàs.
Si voleu veure'n les ressenyes només cal que aneu a l'etiquetes de ressenyes i a més dels meus també us sortiran els d'en Martí.
dimecres, 23 de desembre del 2009
dilluns, 21 de desembre del 2009
El crit del peresós. Sam Savage
Del mateix autor que Firmin ,però no tant original. Andrew Wittaker és l'editor d'una revista literària més que modesta. La seva situació personal i professional està a la corda fluixa: la seva exdona només vol diners, la revista s'ensorra a marxes forçades i els seus ingressos són irrisoris. Es fa la il·lusió que muntant un Festival Literari del que fan època redreçarà la seva vida i la seva carrera però la realitat s'entesta seguir el seu curs .Coneixerem tot aquest seguit de "desgràcies" mitjançant la correspondència que manté . Ens haurem de conformar amb una part de la història perquè només tenim les cartes que ell envia però no les respostes que rep. Així doncs, veurem el món des de la perspectiva d'una editor i autor egocèntric abandonat per la seva dona, perseguit pels creditors i perseguidor de llogaters i de crítics de diaris.
El llibre, tot i no enganxar, té passatges molt divertits. Savage planteja les situacions amb una ironia i una mala bava que sovint et fan somriure, tot i el panorama trist que presenta. Si ja heu llegit Firmin, ho podeu intentar però sinó no us recomano que comenceu per aquest. Si en voleu saber més, la Fe de l'Espolsada en parlava la setmana passada. També podeu trobar una ressenya molt completa Distopies.diumenge, 20 de desembre del 2009
Bratislava Christmas market
Aquest m'ha estat especialment díficil perquè sabia quin sentiment volia posar sobre el paper i no sabia com. Segueixo igual que abans però volia participar a l'últim RC de l'any, així que no m'ho tingueu en compte.
Bratislava Christmas market
Qualsevol que l'hagués vista de lluny hauria pensat que era una nena meravellada per les paradetes del mercat. Tot i la temperatura gèlida, caminava a poc a poc , amb passes petites, pausades...La seva mirada ho veia tot i les seva oïda ho sentia tot .Però si paraves una miqueta més d'atenció veies que tot i la seva alçada de nena d'un 7 anys, tenia quelcom diferent. No calia ser un gran observador per veure que cap adult l'acompanyava i que tot i així caminava tranquil·la , sense presses, atenta a tot. A mesura que les seves passes avançaven tot anava canviant. Cada Bones Festes pronunciat amb sinceritat, cada abraçada afectuosa a un conegut, cada persona que sense adonar-se'n taral·larejava una nadala, cada petit gest de complicitat d'una parella l'anaven inundant d'un sentiment de benestar. Tot ella s'anava omplint de mica en mica de quelcom d'inexplicable. Cadascun d'aquests gestos amables era com si encegués una petita flameta a l'interior. Aquestes flames però no romanien massa temps dins seu perquè cada vegada que escoltava una felicitació forçada, cada vegada que sentia un gruny d'un vianant molest, cada vegada que veia una mirada furtiva se n'hi apagava una. També és cert que algunes d'aquestes flametes no s'apagaven sinó que saltaven a l'espatlla d'aquell qui estava trist, o d'aquell qui es sentia sol i li xiuxiuejava quelcom reconfortant a l'oïda. Vaig estar uns llargs minuts observant-la fins que passant davant meu va marxar mercat enllà ...Quan les nostres mirades es van creuar vaig entendre el significat de l'esperit del Nadal.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)