Agrhhhh!

Després de molts dies pràcticament desconnectada per culpa de les grangetes, les cafeteries i les mascotes del facebook em reincorporo a la vida blocaire amb un post que hagués preferit no fer. Retorno al món de blogs amb un post de queixa; inútil, ho sé, però com a mínim em servirà per desfogar-me. Us explico la història; resumida, resumida que sinó m'encenc i a més us avorririeu.

*27 de juliol 2009 . 

15 hores

En Martí surt de treballar i no troba la moto aparcada allà on l'ha deixat. La busca carrer amunt i carrer avall però no apareix.

15.30

Fa la denuncia pertinent als Mossos d'Esquadra . Li comuniquen que una moto és fàcil de robar i que acostuma a ser difícil recuperar-la. També l'informen que totes les denuncies de robatori estan centralitzades i que si es troba a qualsevol lloc d'Espanya apareix com a vehicle robat.

 

*20 agost 2009

Intentem trucar a un dipòsit proper al lloc del robatori i ens informen que no consultaran si ha entrat en el dipòsit perquè tota la informació està centralitzada i no cal fer-ho. Aparegui on aparegui, en tindrem notícia.

 

*29 de gener 2010

Rebem aquesta carta d'una bona persona

 

No cal que us digui quin és el meu grau d'indignació amb els cossos policials. Puc entendre que hi hagi robatoris, puc entendre la dificultat de la recuperació, puc entendre moltes coses però NO EM DONA LA GANA d'entendre que la gent no faci la seva feina!

Sóc concient que hem tingut molta sort i que encara queda molta bona gent pel món però en aquests moments estic MOLT enfadada

El símbol perdut. Dan Brown

Ni més ni menys que el que s'esperava d'aquest llibre. És la mateixa formula repetida altre cop (i perquè canviar quan li funciona tant bé?). Aquesta vegada centrat en el tema de la maçoneria i les (males) arts ocultes. Acció trepidant, en un dia passa tota la historia, estudis avançadíssims (qui coneix la ciència noètica?), implicació de la CIA; és a dir, Dan Brown en estat pur. Però ja és el seu cinquè llibre i tot i no ser dels més dolents, ja no impacta com ho varen fer els dos primers, segurament per aquesta repetició de fórmula.

En definitiva, un bon llibre per l'estiu. Fins i tot per ara, si voleu un llibre que serveix per desconnectar i passar una estona entretinguda. Exactament en la línea del que us espereu del llibre.

La decisió de Brandes. Eduard Márquez.

Aquest any sí, aquest any he començat llegint dues bones novel·les que no hagués llegit mai si no hagués estat per la dèria lectora d'alguns blocaires a qui segueixo. Una tempesta va ser recomanació de la Fe, la nostra llibretera de capçalera virtual i aquest llibre d'ara no l'hagués llegit mai si no hagués estat per la insistència i passió pel seu autor de la Su i la Mireia. La veritat és que no vam recomanar exactament aquest llibre, però sí aquest autor i trobant-lo a la Fira del llibre vell, no em vaig poder resistir. Sort que no ho vaig fer perquè m'ha encantat!

No massa bé per on començar perquè l'estructura del llibre és una mica peculiar i no voldria desvetllar més argument del estrictament necessari, tot i que l'argument tampoc és massa important. No ho sé, em costa molt explicar-ho. El llibre és tot u, no està organitzat per capítols sinó que va sorgint, com una mena de pensament espontani. L'argument, si és que el podem anomenar així, són els pensaments d'un home quan sap que li falta poc per morir. No és un llibre trist, ni una biografia sinó tot un conjunt de pensaments, emocions... que ens permeten recordar amb ell. Va deixant- se portar pels records de forma sinuosa, ve i va i ara tornar. Reprèn històries, recorda persones i sensacions. Ens porta de la mà pels seus records i ens guia per la seva vida, com qui mira un paisatge .

Eduard Márquez ens explica tota una història, una de petita, de particular ,que val la pena ser llegida. Ho fa mesurant les paraules, però cadascuna es plena de sentit. Bé, ja ho veieu és un llibre que m'ha agradat i no dubtaria a recomanar-lo, tot i que és un llibre diferent.

culpables

I aquest any, què?

Fa dies que hi dono voltes, ja he penjat el post sobre els resultats de les bones intencions de l'any passat i aquest any hauria de pensar quines em proposo que ja som dia 10 i encara no m'hi he posat. Com molt bé em va fer notar l'Assumpta, si les penges al bloc sembla que tinguin més pes i estàs una mica més obligat a complir-les. Només tinc clar que vull fer-ne 3, com l'any passat. I també igual que l'any passat: una destinada ala millora física, una altre a la mental i una a la millora del planeta. També tinc molt clar que han de ser assolibles perquè sinó em desanimo. El que no tinc clar és si repetir les de l'any passar però amb objectius més ambiciosos. No ho sé... Em sembla que el que faré serà fer-ne algunes de dobles. Això sí, ara escric els bon propòsits, els penjo però em dono fins a final de mes per rectificar-los en cas de dubte.

1.Millora física:

Menjar més fruita . En aquesta sóc repetidora, l'any passat no m'hi vaig acostar ni a la de tres. Ho faré per setmanes i caldrà que cada setmana mengi un mínim de 10. Ho aniré marcant al calendari d'en TEO que tinc penjat a la cuina. Això sí, començo dilluns eh?. Com que amb aquesta sóc repetidora, n'afegiré una de millora respecte l'any passat: anar 137 cops al gimnàs .

2. Millora mental:

    El problema és trobar quelcom realista però no fer sempre el mateix. L'any passat vaig posar que volia llegir tres llibre al mes i no va ser possible aquest any seré més realista seran només 30 però com a mínim 2 hauran de ser amb anglès o francès ( potser seran versions reduïdes eh?)

3. Millora del planeta: a casa som bastant recicladors, reutilitzadors i aquestes coses. Així que tocarà: reciclar les capsules de Nespresso .

No m'agraden massa, les que he fet però aquesta vegada ha estat una autoimposició perquè l'any passat va funcionar prou bé.