Perduda. Gillian Flynn

Fa dies que no faig cap ressenya. En tinc 4 de pendents i miraré d’enllestir-les totes abans d’acabar el llibre que estic llegint.

Perduda. Gillian Flynn 

L’ Amy desapareix el matí del seu cinquè aniversari de noces. Com cada any l’ Amy havia preparat un joc de pistes com a regal pel seu marit Nick. Aquest any però l’ Amy ha desaparegut i hi ha senyals de lluita al menjador de casa. La policia comença la seva cerca i troben la primera pista de l’ Amy. En Nick la segueix i anirem descobrint que res és el que sembla. En Nick, tant encantador comença a ser cada vegada més sospitós i l’ Amy... ui l ‘ Amy! 

Es tracta d’un thriller psicològic on els dos personatges principals i diuen la seva. En Nick i l’ Amy ens expliquen la seva història, com es van conèixer, com van ser parella , com i quan van abandonar Nova York per traslladar-se a la riba del Mississippí. A mesura que passa els dies anirem coneguent millor tots els personatges i les seves motivacions. 

 Un bon llibre, amb una trama ben lligada, girs inesperats i personatges complexos. Es deixa llegir.

Una veritat delicada. John le Carré

Que busquem a un llibre? Que ens entretingui i que ens faci pensar. Amb aquesta premissa podem dir que aquest  és un llibre que reuneix els requisits perquè li donem el vist-i-plau .

En aquest llibre l’autor ens endinsa a la tèrbola lluita global contra el terrorisme global, on s’utilitzen  tant recursos públics i privats, no necessàriament amb els mateixos objectius ni paràmetres. I què passa quan una operació per capturar un important comprador d’armes jihaidista potser no ha sortit tant bé com estava preparada? Què fan les persones que saben o sospiten què ha passat? Com reacciones davant dels esdeveniments? En aquest llibre veurem  la historia de dos personatges en aquesta situació, on mica a mica anirem estirant del fil.

Però sobretot ens deixarà la idea de com funciona aquesta guerra, amb nous mètodes o potser els mateixos de sempre adaptats als nous temps. Reflexions sobre fins a quin punt hi ha línies vermelles que es poden creuar o no, i sobre la relació dels estats i els seus serveis d’intel·ligència  amb organismes de defensa privats, i  sobre la política actual.

Ossos al jardí. Henning Mankell

Penúltim llibre de la Sèrie Wallander, però és un llibre que només s’havia editat a Holanda. I per qualsevol que hagi llegit els seus llibres, tots o algun d’ells, una gran oportunitat.

És un llibre curtet, no tenim un cas complex,  difícil de seguir sinó que tenim un llibre entretingut, on barregem l’intringulis d’un cas ben tramat amb les entranyables virtuts i mals del protagonista. Un llibret que per si sol val la pena llegir, siguis o no siguis seguidor d’en Wallander. De fet, si n’ets seguidor, no és que valgui la pena, sinó que és imprescindible. Perquè a més, el llibre porta un postfaci, unes quantes pàgines on Mankell ens mostra unes reflexions de perquè va crear el personatge i  com ha triat els temes . Ens exposa com ha modelat en Wallander i l’ha canviat al llarg del temps com ens passa per qualsevol de nosaltres i perquè  ja no escriu més llibres seus.

Em repeteixo, cal llegir-lo

Muntanyeta

Hem fet un cap se setmana de relax. Ahir passajadeta des de Vilanova de Ter fins a la Roca tornant per Abella. Compra d'embotits a Camprodon i tarda de lectura a les hamaques.

Avui el temps no acompanyava i hem anat fins a Puigcerdà. Aprofitem els últims minuts per fer el post amb el mòbil mentre escoltem els ocellets i la Bruna vegeta a la gespa. No es veu massa però sota al meu peu es veuen les seves potes. Ara toca recollir i tornar cap a casa, ohhhhh😭

Fem durar el Sant Jordi

La Rosa de Sant Jordi reutilitzada, perquè duri una miqueta més...