Matinal de panellets

Número Zero. Umberto Eco

Mirant la revista de Cercle de lectors, de fet la minirevista que queda en català (això pot servir per fer un altre post; el fet que la revista  de cosmètica sigui el doble que la de català és curiós), i veig el llibre. És de l’Umberto Eco, un autor que s’ha fet un nom, i la sinopsis és:

Una reflexió divertida i brillant sobre el paper actual de la premsa i sobre el gran tema d’actualitat: la corrupció política i econòmica que ho esquitxa tot.

En Colonna s’ha passat mitja vida fent de documentalista per a diaris i editorials i no té cap aspiració especial. Segons la seva exdona, en Colonna és un perdedor nat. Un dia, però, li fan una curiosa proposta: li ofereixen la subdirecció d’un nou diari, proper a la gent, que s’ha d’avançar als esdeveniments suposant allò que passarà. L’equip prové de redaccions diverses, de publicacions petites, que veuen l’oportunitat de fer periodisme d’investigació. Però la realitat és una altra i, contra la voluntat dels periodistes, la fantasia serà més important que el rigor. La màfia, el Vaticà, les intrigues polítiques... seran fruit de mil i una conjectures

Ajuntes l’autor i el tema i penses que podem tenir un llibre que ens pot fer passar un bona estona. Doncs va ser una decepció. Potser és que n’esperava força més, però  tot i que hi havia dues trames cap m’ha convençut. Ni la de com és crea un nou diari que tindrà una determinada visió, , tractarà uns temes i altres no  i ho farà d’una determinada manera. Res diferent del que passa realment. I una segona trama on vegada es munta una història sobre que Mussolini no és mort, i de com fuig, com es crea Gladio (xarxa anticomunista amb lligams amb la OTAN i CIA) i totes les conspiracions hagudes i per haver a Italia des`de la Segona Guerra Mundial..

Cap de les dues trames, ni la creació del diari amb la seva visió i interessos  ni la històrica que representa que investiga un dels protagonistes, m’ha enganxat.

Las veritat sobre el cas Harry Quebert. Joël Dicker

 Fa un parell d'anys diria es va posar bastant de moda però no em vaig decidir a comprar-lo però de tant veure'l al final ha caigut i m'ha agradat.

Marcus Goldman, jove escriptor amb un únic betseller, està en una crisi d'inspiració. Té data límit per l'entrega del seu nou llibre i  és incapaç d'escriure res. Veient-se a l'abisme busca ajuda en el seu amic i mentor, també brillant escriptor, Harry Quebert.  Durant el seu retrobament en Harry és acusat de la desaparició i mort d'una noia de 15 anys que  troben enterrada al seu jardí.  En Harry és empressonat i en Marcus comença a estirar el fil de tota la història per mirar d'esbrinar la veritat.

No es tracta de la història d'un assassinat, tot i que intentarem descobrir el culpable. No es tracta de la història d'una amistat, tot que  la relació entre els dos  amics és bàsica, No es tracta de la història de com s'escriu un llibre, tot i que coneixerem com fer.ho. No es tracta de la història d'una comunitat, tot i que acabarem coneixent el poble d'Aurora.

Es tracta de la història d'amor, d'amor  prohibit entre en Harry i la Nora, es tracta la història d'amor d'amic, entre en Marcus i ne Harry, També d'amor filial d'en Harry a en Marcus. També la història de com es construeix una persona, qui és en Marcus? I en Harry? I la Nora?  Sobretot la Nora que fa girar totes les històries. 

Un bon llibre, entretingut, amè i ben escrit que toca grans temes que són universals.

La noia del tren. Paula Hawkins

La Rachel agafa el tren cada dia i i observa les vides d'aquells qui veu des de la finestra: la parella jove i benavinguda, el senyor que passeja el gos... Un entreteniment la mar d'inofensiu, o no?   Entre els seus preferits hi ha   la Jess i en Jason, la parella perfecta. Un dia però, veu quelcom que la deixa parada. I ara, tot ha canviat? La Jess i en Jason no són tant perfectes?  La Rachel ha de fer com si no hagués passat res o potser cal actuar?

La noia del tren parteix d'una premisa interessant i engrescadora, el resultat però ja no és tant.  Tot  i que  la hsitòria és interessant i ens aporta els girs inesperats que cal esperar,  la escriptura no atrapa.  El llibre està escrit en diverses veus però són tant similars  unes de les altres que algun cop he hagut de retornar a l'inici de capítol per saber qui era el narrador. Masses pàgines repetitives  per fer enfasis en la psicologia del personatge principal es fan pesades i tedioses. De cop, un gir interessant a la història et torna fer entrar en la novel·la però no  dura massa i tornes a voler llegir en diagonal per avançar ràpid.

Tot i ser un llibre de fàcil lectura i per passar l'estona, m'ha decebut. No tant per la història en si, sinó perquè crec que hauria estat una bona novel·la si la qualitat de l'escriptura hagués estat milllor

Trobar una agulla en un paller és com trobar una formiga al mig del mar?

Qui ho diria que es pot trobar una formiga al mar. Doncs sí, es pot i a  més fa bonic.  Es tracta d'una escultura que  hi ha a  Blanes que es pot trobar a terra ferma i   a més dins de l'aigua.

Aquest és en Martí  gaudint del seu regal d'aniversari. Aquest any, el regal ha estat una mica diferent. Tenim tendència a fer regals familiar, tots plegats fem una única cosa. Aquest any ha estat un curs de submarinisme. En Martí fa temps que  en tenia ganes, fins i tot  fa un temps vam fer un bateig però no ens acabavem de decidir pel curs. Aquesta vegada però s'hi ha tirat de cap!

És el tercer  i últim cap de setmana d'inmersions i diu que ha vist peixitos, i pops, i calamars, i estrelles i bitxos molts... i que és molt xulo, i que enganxa i que quina sort que ara tindré un filó per quan hagi de fer regals i que  l'hi encanta! Es nota, oi?