dijous, 15 de juny del 2017

Sortir a robar cavalls. Per Petterson


Primera ressenya de l'any, diria. Tot i la lecturina baixa, baixíssima, no és primer llegit aquest any. És una de les adquisicions de Sant Jordi.  Les raons per escollir-lo, banals. M'agradava el títol i passa a Noruega. Tampoc havia llegit res ni de l'autor , ni de Club editor i Santa Jordi sempre és un moment propici a la descoberta. Per Petterson no m'ha decebut i el llibre ha complert les meves expectatives.

Trond decideix passar la seva jubilació en una cabana en un petit poble de Noruega.  L'entorn i  la trobada fortuïta amb un veí fa que es transporti a un estiu de la seva infantesa.

Un llibre ben escrit, de lectura fàcil i plàcida. El relat es desenvolupa com el paisatge Noruec, amb calma, relaxat, amb un altre tempo però també salvatge i que et remou.  No ens explica res i ens ho explica tot. La seva història actual, la de la seva adolescència queden apuntades, en sabem algunes coses, però ens queden més preguntes que respostes.  Tot i així, no tens la sensació de res inacabat perquè ens parla de la vida, de les sensacions, de la presa de decisions i dels sentiments... 

Un llibre per llegir sense pressa, només pel gust de ser llegit... no esperant arribar al final per descobrir res, sinó que la descoberta  és el propi camí. Una lectura més que recomanable.


divendres, 12 de maig del 2017

Col·lecció de moments: una altre coetani que també celebra els 10 anyets

M'ha anat pels pèls però he arribat just a temps per participar a la celebració d'aniversari dels 10 anys de la Carme. La Carme sempre atenta, sempre sol·licita a participar a totes les iniciatives i a deixar un comentari ,vol celebrar els 10 anys dels Col·lecció de moments recopilant anècdotes blogaires i mirarem de no fallar-l'hi.

Com que sóc poc social als blogs i encara menys de desvirtualitzar-me no coneixia moltes de la anècdotes o situacions que la Carme explica com a exemple. Faré doncs referència a 2 situacions que ens afecten directament a nosaltres i que ens van sorprendre molt gratament.

La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull  però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual  que es deia de Mà en mà.  Em va fer una il·lusió tremenda que un post que havia estat escrit a mà per casualitat acabés d'aquesta manera.





El calendari d'advent és un altre fet que em sorprèn any rera any. Va començar essent una "tonteria meva" que no tenia cap solta ni volta. Cada any penso en no fer-lo, en deixar-jo i cada any algú o altra ens recorda  amb un Què, el calendari d'advent?  que potser sí que el reobrim. M'encanta que una iniciativa personal i amb poc futur hagi acabat, gràcies a la comunitat blocaire sent una cita anual administrada per una creient practicant i una atea convençuda i on tothom hi pot dir la seva.

A part d'aquests fets on hi ha més gent implicada, també hi ha hagut anècdotes més personals que si no haguéssim obert un blog mai no haguessin passat: la invitació de Liberduplex per veure les seves instal·lacions a ran d'un post de queixa, sortir al diari o als blogs del 3/24 i aquesta setmana edicions 62 ens ha ofert enviar-nos un llibre perquè el resenyem al blog.



En defenitiva que els blogs ens han aportat experiències interessants i si la Carme demana que n'expliquem algunes... es fa. Fora broma! 10 anys són molts anys i a més portats com fa la Carme, amb constància i bons posts no ha de ser fàcil. Carme, per molts anys!

dissabte, 6 de maig del 2017

Relax



Vall de Núria

Ripoll




parella de collverds

com m'agraden les violetes!

dilluns, 17 d’abril del 2017

Incomprensible



Aquest cap de setmana s'ha superat tot allò que puc creure. He sabut que fa uns dies hi va haver en el nostre poble una agressió absolutament  gratuïta; van clavar una pallissa a un noi  per queixar-se quan quasi l'atropellen. La situació és surrealista: plegues de treballar, has d'esquivar un cotxe  i a més has de callar, sinó corres el risc que el conductor  baixi del cotxe i et faci tant de mal com pugui. És absolutament incomprensible!

El més increïble però, és quan en un dinar familiar  en parles i ningú es sorprèn, tothom ho condemna òbviament, però la sorpresa que  a nosaltres ens va causar, el no entendre res... no és la resposta  general perquè ja han vist actituds semblants tantes vegades que no els sorprenen.

No acabo de trobar la paraula que defineixi el meu estat d'astorament, el quedar-te desmuntat per la normalització d'actituds que trobo impensables.

dimarts, 21 de març del 2017

I com hem arribat fins aquí




Avui el Bona nit i tapa't fa 10 anys i en XeXu ho volia celebrar d'una manera especial. Sempre ho fa, però 10 anys són per celebrar " a lo grande". Va fer una crida als seus lectors, que en som uns quants, on ens demanava que l'hi expliquéssim  com vam començar amb això dels blogs. Tot i la inactivitat blogaire que em persegueix vaig pensar que calia respondre i em vaig afegir entusiasta al reguitzell de gent que ja havia dit que sí. Us seré sincera, també vaig pensar, que ja tenia la feina feta, que em sonava haver fet un post on ja ho explicava i que seria un pim-pam ( total demanava 150-200 paraules). Després d'un quants intents infructuosos de trobar el post, quan per fi el vaig localitzar , vaig veure que tampoc era exactament el que demanava i vaig haver de posar-me a escriure per complir amb el promès. Les quatre ratlles resultants van ser aquestes:

 Un altre invent va ser un blog creat una mica per casualitat. Era agost, amb en Martí no coincidíem  per fer vacances. El temps lliure i la meva afició a fer de tastaolletes van fer la resta . Havia sentit, suposo que a la radio, parlar dels blogs i com que ja tenia un myspace - també començat per curiositat- no em va semblar gens estrany obrir un blog al blogger i veure de què anava.  Era un blog de prova , sinó recordo malament vaig trigar molt a treure un subtítol que ho posava , i la idea és que no tingués continuïtat  fins el dia que trobes un comentari  d’un desconegut i decideixes quedar-te una miqueta més i  mira… encara seguim!

No són res de l'altre dijous, ni divertides, ni eloqüents però són la simple i pura realitat. Que l' Un altre invent, és això un blog de proves  que ha sobreviscut més del previst.  Quan veig  el difícil que és mantenir un blog obert amb certa activitat, encara  trobo més al·lucinant els 10 anys del Bona nit, amb posts regulars i sense defallir, però no només això sinó que  sempre, sempre té un comentari per tothom, tant en resposta als que l'hi deixem al blog com també als nostres blogs.  Fins i tot, és capaç de  fer que escrigui un post, amb el que em costa últimament!

XeXu, com que sé que  tard o d'hora acabaràs passant per aquí, aprofitem per  felicitar-te de nou!