Orígen. Dan Brown

Títol:  Orígen
Autor: Dan Brown

Traductor: Esther Roig

Editorial i any:   Planeta, 2017

Enquadernació:tapa dura

Idioma: català

Pàgines: 631

Previsible. Aquesta és la paraula que defineix aquesta novel·la de Dan Brown si n'has llegit qualsevol de les anteriors. Me'n penedeixo d'haver-la comprat i llegit? No. Ja sabia que em trobaria i no m'ha sorprès però tampoc decebut. Quan decideixes llegir qualsevol dels llibres d'aquest autor ja saps que hi trobaràs: el professor Robert Langdon involucrat en una història rocambolesca, una dona guapa, una conspiració on hi apareix l'església i bons que semblen dolents i dolents que semblen bons. I tot molt ràpid. No m'ha decebut, és això exactament el que esperava trobar  a Orígen. Bàsicament m'ha fet gràcia llegir-la perquè  hi ha episodis que passen a Barcelona.

En aquest llibre hi trobem a l' Edmon Kirsch un brillant informàtic que convida a en Langdon a una presentació a Bilbao  d'un gran descobriment que canviarà el món per sempre. En Robert Langdon , antic professor seu i amic, no dubta a anar-hi. Aquí comença la nostra història.

És un llibre apte per aquells que no hagin llegit mai res d'en Dan Brown i vulguin passar una estona entretinguda sense més o per aquells que ja saben on es posen i  estiguin disposats a dedicar a una  estona del seu temps, que tot i entretinguda, no els hi canviarà la vida.

✅✅✅

Diari de lectura 2018

02/01/2018 Començo el diari de lectura fent el post dels llibres del 2017  i fent-me tres propòsits per aquest proper any.  El primer el començo de seguida, que és tornar a escriure el diari de lectures. Aquí els deixo per no oblidar-los:

1. Llegir un mínim de 15 llibres.
2. D'aquest 15,  3 que no siguin en català
3. Tornar a fer el diari de lectures

14/01/2018 Ahir vaig acabar Els Ambaixadors de l' Albert Villaró. Hauria de  fer el post però em costa posar-m'hi. Cada vegada faig ressenyes de llibres més pobres i repetitives i m'agradaria poder-ho canviar. També he vist que molts blogs de llibres fan la fitxa del llibre i potser també m'animo a fer-ho, queda bonic i dona informació rellevant.

21/01/2018 Ahir  al vespre vaig acabar amb l'últim Montalbano. Camilleri sempre és una aposta segura i tant si tinc la lecturina baixa com alta , m'agrada i l'enllesteixo ràpid. Abans de fer l'entrada se m'ha ocorregut mirar quants llibres n'havia llegit. Segons l'anobi són 19 però jo crec que en falten uns quants. També he fet una cerca per veure quan n'havia llegit i uff, és un home mooolt prolífic i no tots estan traduïts al català. 

27/01/2018 Fa pocs minuts que he acabat de llegir el meu primer llibre de Murakami. M'ha costat però m'he  decidit i no m'ha decebut. Crec però, que com em passa amb Auster, em caldrà un humor especial per afrontar-me un nou llibre d'ell. Aquesta vegada no crec que passin anys entre la compra i la lectura. El proper potser no serà de contes com aquest ( Homes sense dones) sinó que ja pot ser una novel·la amb tots els ets i uts. A  veure....

11/02/2018 Aquest matí he acabat l'última història del primer llibre de relats de Viena sobre Les aventures de Sherlock Holmes. Quan el vaig veure em van entrar moltes ganes de tenir-lo i com era d'esperar va caure al sac. No m'ha decebut. Ni l'edició de Viena que sempre trobo molt boniques, ni el llibre. Misteris coneguts, antics en el temps però tot i així m'ho he passat la mar de bé.  Si puc mantenir aquest ritme de lectura aquest any tornaria a ser dels bons però ja veurem si tinc tanta sort. Ara com ara he encertat amb els llibres i un canvi a la meva feina a fet que torni a dinar en solitari i que pugui llegir una mica cada dia.

03/03/2018 m'acabo de d'adonar que no havia escrit res des d'en Holmes  i ja he fet una apretadeta més: ja tinc dos llibres més al sac. Un d'un autora de casa , la Kweilan, i un altra habitual que no pot faltar: Donna Leona. Porto un bon ritme i estic contenta, si segueixo així podria ser un bon any. Tot just són dos mesos i  la cosa pot girar i molt. Aniré informant.

11/03/2018 Acabada la ressenya de Vida familiar de Jenn Díaz.   M'adono que  faig unes ressenyes molt superficials. Ja fa dies que ho veig.  Les meves ressenyes són més opinions  ( un m'ha agradat/ no m'ha agradat) que un esforç intel·lectual real. Però tampoc és qüestió de queixar-se. Ara com a mínim llegeixo i ressenyo. Avui buscant  ressenya al diec he trobat el sinònim recensió. Feia anys que no la sentia! Ni recordava que existís. M'ha fet gràcia.

17/03/2018 Aquest matí he acabat Ready Player One. M'ha ben enganxat. És un llibre per adolescents o per friquis, no hi sé veure més alternatives però m'ho he passat molt bé llegint-lo i m'ha tingut més que enganxada.

27/03/2018 Finalitzat el que crec que serà l' ultim llibre d'aquest trimestre. Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Em va intrigar el personatge i el llibre m'ha fer passar una estona entretinguda. A més, tinc una curiositat per resoldre. En els agraïments del llibre he vist un nom que em sona de la feina i he anat a fer la detectiu i he vist que  aquesta persona a fer algun like al twitter del llibre. Hauré d'esperar a tornar de vacances per confirmar si en coneix als autors.


Els propòsits lectors en porto 2 bastant aconseguits i un tercer malament. He llegit 8 llibres i mig, arribar als 15 hauria de ser fàcil i tinc un trimestre del diari de lectures així doncs... no ho porto malament del tot.

Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Oriol Molas i Ferran Grau

Títol:  Cazeneuve i la revenja dels desvalguts
Autor:Oriol Molas i Ferran Grau

Editorial i any:   Capital Books, 2018

Enquadernació: tapa tova

Idioma: català

Pàgines: 349

Desconeixia qui era Enric Cazeneuve i que havia estat el primer a obrir una agència de detectius a Barcelona. Aquest fet em va cridar prou l'atenció com per decidir-me a comprar el llibre. No recordo haver-ne llegit cap ressenya, ni bona ni dolenta, així que  va ser una elecció sense cap expectativa concreta que va sortir prou bé.

Enric Cazeneuve, mare catalana i pare francès,  decideix viure a Barcelona després de la mort de sa mare i de rebre com a herència el pis dels seus avis . A Barcelona es retrobarà amb un amic seu d'adolescència, ara periodista de successos de La Vanguardia. No tenir feina i tenir alguns diners de l'herència faran que disposi de suficient temps com  per ajudar  al seu amic a investigar una sèrie d'estranys assassinats que s'han anat produint a la ciutat.  

Aquest és l'inici de la nostra història que s'anirà complicant  amb el retrobament d'un amor d'adolescència   i amb els fets de la Setmana tràgica. La trama de les morts està ben trobada, tot i que potser és un pel previsible.  La història combina la investigació periodística-criminal dels assassinats; les històries sentimentals i personals dels personatges principals i els fets històrics ocorreguts a la Barcelona del 1909. Tots aquests ingredients s'aniran teixint a la novel·la. 

Els personatges te'ls fas teus de seguida, et cauen simpàtics: la minyona revolucionaria, l'amic una mica esbojarrat o el gitanet de Gràcia amb molta barra, el policia corrupta i fatxenda. Potser no són els personatges més profunds del món però tens curiositat per saber com els hi va i com es desenvoluparà la seva història


És un llibre entretingut, de fàcil lectura.No és una obra mestre i confio que si n'hi ha més la trama em sorprengui una mica més  i  els personatges  tinguin una mica més de cos. Tot o això si n' hi ha un segon llibre no descarto repetir.

✅✅✅

Ready Player One. Ernest Cline

Títol:  Ready Player One
Autor:Ernest Cline

Traductor: Lluís Delgado i Rosa Borràs

Editorial i any:   Edicions 62, 2018

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 508

Estic friqui, friqui; perquè negar-ho. M'ho he passat la mar de bé llegint aquest llibre. Fins fa 4 dies no en sabia la seva existència ni la del seu autor, tot i la pel·li  apunt d'estrenar-se de l'Spielberg. Van ser uns parell de casualitats les que me'l van fer caure a les mans. Bé, caure...caure....no, que el vaig anar a comprar expressament però digue-m'ho així. 

El llibre és una distòpia que es desenvolupa a l'any 2045. En una terra desolada, plena  de guerres, fam i amb una crisi energètica sense precedents. L' Oasis és un món virtual on la majoria de població passa bona part del seu temps. Quan l'excèntric Halliday, creador multimilionari de l' Oasis, mort sense hereus comença un joc de pistes  per aconseguir la seva fortuna. El propi Halliday  deixa a les seves últimes voluntats  que la primera persona que tingui un avatar a l' Oasis i que sigui capaç de trobar l' Ou de pasqua que hi ha amagat, serà el seu únic hereu. Com a úniques pistes deixa un vers i un Almanac amb tot de cites i pensaments que ha anat escrivint al llarg dels anys. Wade Watts és un adolescent asocial i sense recursos que passa la major part del seu temps connectat a l' Oasis i que com molts altres es convertirà en  un gunter (  un buscador de l'ou). Quan és el primer,  5 anys després de la mort de Halliday ,en desxifrar la primera pista tot canviarà.

RPO és un llibre entretingut,que passa molt bé, potser una mica per adolescents. Està farcit de referències a pel·lícules, música, sèries, còmics  i sobretot videojocs de finals dels setanta i els vuitanta. No en coneixia la meitat, especialment del videojocs, però tot i així m'he divertit molt llegint-lo i moltes referències m'han fet gràcia. Aquestes referències les trobem sobretot a la primera part del llibre i en algun moment se m'han fet una mica feixugues, però res que no es pugui superar. A mesura que el llibre va avançant és va convertint en un llibre d'aventures com els d'abans. Una mica a  a l'estil Dan Brown per joves. Canviem les referències a obres d'art clàssiques i teories de la conspiració per programadors de videojocs o  pel·lícules dels 80 però la idea és similar. Això no és dolent en sí mateix, garanteix un bon entreteniment i tenir-te enganxat a les pàgines del llibre fins que l'acabes.

Potser no serà un llibre de  gran  literatura però crec que és prou reeixit com perquè m'ho hagi passat bé, que no sempre es pot dir.  

✅✅✅✅

Vida familiar. Jenn Díaz

Títol:  Vida familiar
Autor: Jenn Díaz

Editorial i any:   Edicions 62, 2017

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 187

És el primer llibre de Jenn Díaz que llegeixo  i no m'ha agradat tant com em pensava. Crec que  ha estat un error  meu. Es tracta d'un llibre de contes i els he llegit massa seguits. Com que tots giren al voltant de la mateixa temàtica i  des d'una perspectiva similar, llegir-los seguits no l'hi fa cap favor al llibre.

Jenn Díaz parla de situacions complexes, dures, de sentiments, de reflexions. Aborda temes que no són fàcils des de de la perspectiva del personatge principal. No són relats on passen coses, i si en passen són poques, sinó  que crea un espai on els protagonistes: pensen, dubten, reflexionen i senten.  El llibre està ben escrit, i el llenguatge ben trobat, et porta on t' ha de portar i sorprèn sí cal.

És un bon llibre però per llegir a petites dosis, tot seguit es pot fer feixuc . El recomano com a lectura paral·lela.

✅✅✅