diumenge, 4 de maig del 2008

Parc Natural del Montnegre

Aquest matí hem anat al Parc natural del Montnegre. Mira que tenim la carena a tocar de casa i no ens decidim mai. Avui però, hem agafat la motxilla, la gossa i a la hora dels turistes hem fet cap fins al centre d’informació d’ Hortsavinyà. Com que no era hora ni anàvem ben preparats; la qüestió era fer una caminadeta tranquil·la i és el que hem fet. Un parell d’horetes entre tot ( fotografies, mirar les fites per no prendre’ns...)

Des del punt d’informació d’ Hortsavinyà hem aprofitat per fer un parell dels recorreguts proposats . El primer et porta a l’ermita de l’Erola. És un recorregut planer i tranquil, quasi tot a l’ombra i per pista forestal, res una mitja horeta. Com que la cosa ha sigut ràpida hem aprofitat per fer un segon recorregut , tot enllaçant-lo amb el primer. Aquí ja ens hem embolicat més, però tot i així només ens hem saltat un dels punts d’interès ( el Roc de Gamarús). Hem anat seguint la pista i hem passat per les diverses masies senyalitzades: Can Pica i Can Portell. També hem trobat un pou de Calç i la mina que ens assenyalava el mapa. Fins i tot hem trobat el Pollancre gros i les Alzines de Can Portell . Aquestes últimes impossibles de fotografiar senceres. Aquest segon recorregut transcorre un tros per pista ( seguint un GR ) i la major part per camins de bosc.

Ha estat un matí tranquil i agradable; aquest espai sembla que és poc visitat i tot i que hem trobat algunes persones passejant o amb bicicleta; la veritat és que es tracta d’un lloc poc concorregut. No es salva però de trobar algun quad o alguna moto de cros fent soroll i aixecant polseguera. Deixant de banda això, és un espai tranquil, proper i de accés senzill i que et permet gaudir de la natura prop de casa.

1 comentari:

  1. Jo a casa i vosaltres d'excursió, que hem canviat els papers?. La flor amb bitxo és una estepa negra, el primer que no sap que és no ho veig bé, però el segon és una gita de bruixa, un fong, que fa molta pudor i surt de terra amb un ou, les campanetes de les falgueres em sembla perque no ho acabo de veure bé, no són campanetes és Aquilegia montana, doncs bé "son diez mil".

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions