dissabte, 14 de febrer del 2009

Els homes que no estimaven les dones. Stieg Larsson

He acabat caient. El títol no em deia res, el tema tampoc em cridava massa l'atenció però cada vegada que trobava una ressenya en algun blog el deixaven bé i finalment vaig caure. Em vaig comprar els dos libres de la trilogia que ja s'han publicat i avui he acabat de llegir el primer.

Un periodista d'economia accepta un encàrrec una mica peculiar després que la seva vida professional se'n vagi a norris per una condemna per difamació. Un magnat suec li demana que escrigui la història de la seva família i que investigui la desaparició d'una neboda seva fa més de 40 anys. Aquest és el punt de partida de la història. Jo no diria que és la novel·la negre de la dècada, però m'ha agradat. Enganxa, el ritme és ràpid sense ser vertiginós, els personatges van una mica més enllà dels estereotips clàssics, la història va evolucionant i complicant-se a mesura que passen les pàgines.

Crec que és un gran llibre per passar l'estona amb una qualitat molt més que acceptable.

5 comentaris:

  1. Estaríem parlant d'un Dan Brown de la Vida, no? Aquest em toca cap allà al 2011, calculo, així que paciència.

    Per cert, he vist a casa el Veí un enllaç a una mena de fòrums per parlar de llibres, que m'ha semblat semblant a allò que parlàvem l'altre dia. No és un blog, però en aquesta vida està ja tot inventat. Es diu alguna cosa així com 'Què Llegeixes?' ('QL?'), però no sé si està dedicat a públic infantil i juvenil. Si hi vols fer un cop d'ull, potser t'interessarà.

    ResponElimina
  2. També tinc els dos pendents per llegir, tothom en parla tan bé!

    ResponElimina
  3. No paro de veure els dos llibres al metro, però de moment passo...

    petons,

    SU

    ResponElimina
  4. Doncs m'ha agradat. Estic d'acord amb la Mireia. El llibre manté la intriga, enganxa i dintre del seu genere es dels llibres que es poden recomanar

    ResponElimina
  5. No, la Mireia no te un problema de doble personalitat, fent el post i fent-se un comentari. He estat jo que sense adonar-me he entrat com si fos ella

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions