divendres, 20 de febrer del 2009

Els corbs II o com les històries poden ser una altra cosa

Aquesta vegada he volgut fer una prova amb el relat anterior i com que amb l'edat perdo la vergonya he acabat publicant-ho com a relats conjunts II,

Obro la finestra de bat a bat. Avui és el primer dia en moltes setmanes que surt el sol. Cal aprofitar per ventilar les habitacions abans de fer els llits. Els nens ja han esmorzat i han sortit a fora, necessiten córrer. Des de la finestra estant, els veig jugar darrera la plaça de l'església, just al costat de la tanca on comença el bosc i el rierol. S'està tant bé aquí, amb el solet a la cara, les rialles de la canalla, l'aire fred però agradable... Semblava que aquest hivern no s'acabaria mai. Potser només és una treva però s'agraeix tant.. i em mantindrà amb forces fins que la primavera arribi. Cal disfrutar el moment: solet, rialles ,xicles.. Els nens criden. Obro els ulls i el veig córrer. Corren cap a casa i assenyalen els arbres que tenen darrera. Em quedo parada mirant-los, la nena cau,però s'aixeca i segueix corrent, sense deixar de mirar enrere. Els nens estan entrant el patí, d'una revolada el meu cos ha pres la iniciativa i tanca porticons, finestra i balda. Baixo les escales corrents i els trobo allí al mig de la sala,als ulls esbatanats. Vaig a la cuina i per tota la sala comprovo que no entri ni una escletxa de llum. Torno a la sala i me'ls trobo allà, drets immòbils. La nena porta les pantalons esquinçats i un fil de sang li baixa camal avall, però un immens somriure als llavis. M'acosto i els abraço fort. Ella aixeca el cap i en mira:


-Mama, els corbs han tornat. Ara és quan entra el meu pastís d'aniversari ,oi?


Un altre invent amb la proposta de Relats conjunts


6 comentaris:

  1. Guai, jo ho vaig fer una vegada amb el relat dels angelets...Maco, poques paraules fan canvis espectaculars!

    ResponElimina
  2. un final excelent amb el relax de l'alegria

    ResponElimina
  3. Jajajaja... en aquesta versió potser no caldria el filet de sang, pobreta nena :-))

    ResponElimina
  4. Quin canvi, molt bé, ja pots perdre la vergonya les vegades que calgui.

    ResponElimina
  5. Zel: havia viat gent que feia doble versió i m'ha fet gràcia provar-ho canviant el mínim possible el relat. Un altre invent dels meus... el blog ja ho diu

    Òscar: més alegre que l'altre segur que és bastant xungo.

    Assumpta: és que volia canviar el mínim de paraules possibles

    Pd40: t'asseguro que amb l'edat la vaig perdent. fa deu anys.. incapaç d'atrevir-me a escriure res que algú pogués llegir

    ResponElimina
  6. Hola,
    m'han agradat molt totes dues històries. Sembla mentida com canviant tant poques paraules es puguin transmetre sensacions tant diferents, una tant tendra i l'altra tant terrorífica

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions