dimecres, 4 de març del 2009

El meu blog es diu...

Perquè teniu el nom que teniu. Molta gent té una història arran del seu nom. Un és diu Miquelet perquè el seu avi s'ho deia, una altre Anna perquè a la padrina li agradava Anna Carenina, un altre fulanito perquè l'àvia volia posar-li menganito i la mare no el deixava, i ja el més modern de tots perquè tal actor o tal cantant s'ho deia. La majoria de nosaltres podríem explicar perquè tenim el nom que tenim i no qualsevol altre, però i el nostre blog? Recordem perquè vam triar aquest nom i no un altre.


Voltant per la blogosfera he passat per molts blogs, alguns hi sóc lectora assídua, altres hi vaig passant de tant en tant i d'altres no m'han interessat gens i no hi he tornat... però sempre que passo per primera vegada per un blog m'interessen dues coses: el primer post i el nom. La primera curiositat la puc resoldre. Trigo més o menys però només és qüestió d'anar enrere amb les entrades. Però i la segona? No puc saber perquè l'autor del blog, va triar aquell nom i no un altre. Triar el nom del blog és una mica composar el nom a una mascota. A un fill no perquè tens pràcticament nou mesos per meditar i confio en què la gent s'hi miri més , tot i que sovint tinc els meus dubtes. La gent tria els noms dels seus blogs penant, meditant que s'adiu més al seu caràcter i a ala temàtica del blog o per contra ho fa a la brava, un aquitepilloaquitemato i després apetxuga amb la decisió. Hi ha molta gent que canvia el nom del blog després d'un temps ? Si no és el primer blog, es pensa més amb el nom abans de crear-lo?


Totes aquests preguntes i més són les que em venen el cap cada vegada que descobreixo un blog nou. I el vostre blog, quina història te?

7 comentaris:

  1. Doncs el nom del meu bloc, no té massa secret. Perquè fa referència al contingut dels posts: els llibres que he llegit i dels que llegiré :)

    ResponElimina
  2. Suposo que en cas de tenir un segon blog no és que t'ho pensis més, sinó que un bon dia, t'apareix alguna cosa al cap, i ja ho tens, i saps que ho canviaràs.

    El meu tampoc té massa secret, és una cosa que dic molt sovint, i a més respon a la tendència que tinc a dormir poc, és a dir, que desitjo bona nit a molta gent, però jo em quedo.

    ResponElimina
  3. Doncs el meu ja ho saps, després del myspace, quan em vas liar per passar-me al blogger, com que el primer que et demana és el nom, així va ser, una mica unaquitepilloaquitemato i ara a aguantar el nom

    ResponElimina
  4. El meu va ser com jo, indecís/improvisat. I ara, què? I ara què faig? I ara què en faig? I ara com ho porto això? I ara, què puc llegir, què puc escoltar, què puc menjar, què puc fer...
    De fet, com que sóc la indecisió/improvisació feta dona i mai no sé què faré al cap d'una estona, doncs això: i ara, què?

    ResponElimina
  5. Kweilan: la veritat és que els teus és dels fàcils
    Xexu: el teu s'entenia el nom; però és una expressió que jo no utilitzo mai i em va sorprendre.
    Jordi: és un bisbe. JAJAJA!
    Joana: jo, liar-te?!
    Àlex:És un bon nom. I pots posar el que vulguis perquè amb aquest nom tot i lliga

    ResponElimina
  6. El meu és perquè és el nom de la platja on hi passo uns dies a l'estiu, que m'encanta i on sóc sempre molt feliç. El bloc volia que fos com una extensió d'aquell lloc tan especial per a mi.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions