Els jugadors de Whist. Vicenç Pagès Jordà

Em va costar decidir-me. Feia temps que l’anava veient ressenyat a diferents blogs i finalment la recomanació entusiasta d’en Xexu em va fer acabar de decidir. No coneixia l’autor, ni tan sols l’havia sentit anomenar abans. Ja ho tenen això els blogs, et permeten conèixer llibres que possiblement no hauries escollit mai .

Jordi Recasens , fotògraf, marit d’una dona que no suporta, pare d’una filla a punt de mal casar-se porta una vida trista i poc interessant al garatge de casa seva. Durant el  dia de casament de la seva filla ens descobrirà el seu present, però sobretot el seu passat. En Biel, una amic d’infància, ens portarà als fets ocorreguts a l’any 1977. Ens traslladarà la Figueres de la transició, a la manera de viure i veure el món d’uns adolescents i a la creació del joc de Whist.  Aquell joc que va canviar les seves vides per sempre. De la mà d’en Jordi retornarem al present i coneixerem la Halley, una amiga de la seva filla que el portarà a fets i emocions oblidades.

Diferents personatges, de d’avui i d’ahir, van prenent la paraula per explicar-nos una història, fresca, ràpida, plena de sentit de l’ humor i de referències musicals , cinematogràfiques i culturals.  Els salts en el temps constants, les veus que parlen de manera pròpia fan que  el llibre passi ràpid . Crec que ha estat un encert llegir-lo.

Jibarització: En Fi 

no ho he pogut evitar ;)

Dames negres

Avui deixant un comentari a un fòrum  del Què llegeixes ? he vist que molts dels llibres de novel·la de lladres i serenos que llegeixo estan escrits per dones. Casualitat, suposo. O és que les dones escriuen molta novel·la d’aquest gènere?

Agatha Christie                                Sir Arthur Conan Doyle

Mª Antonia Oliver                            Jaume Fuster

Donna Leon                                     Andrea Camilleri

Patricia Highsmith                             Ferran Torrent

P.D James                                        Manel de Pedrolo

Sue Grafton                                      Andreu Martín

Patricia Cornwell                              Jaume Ribera

Fred Vargas                                     Stieg Larson

Mary Higgins Clark

Potser finalment no són tantes com sembla. Només us he fet la llista dels autors dels que n’he llegit més de 3 llibres. Últimament n’he descobert un parell més que m’agraden: Teresa Solana ( feu un cop d’ull a la ressenya que si no la coneixeu us perdreu una autora que està bé) i la Camilla Lackberg de la que segur que n’heu sentit parlar.

Sense senyal

Negres tempestes. Teresa Solona

Fa uns dies que vaig acabar el llibre, diria que cap a una setmana , i ara ja tinc el que estic llegint el cap. Per anar bé he de fer el post abans de començar el següent llibre, o si més no abans d’entrar-hi del tot perquè sinó les sensacions es desfan, perden consistència i els llibres es desmereixen. El llibre em va agradar i ara, després de tant dies i sobretot del nous personatges que han ocupat el seu lloc em queda tot llunya. Intentaré fer el post amb cara i ulls però no em comprometo a res.

L’assassinat d’un catedràtic d’Història de la Central emparentat amb la família d’un ric industrial català fa que tots els mecanismes de la policia  es posin en marxa . Norma Forester sembla la persona més indicada pel cas ;antropòloga de formació ,policia per  vocació i ben dotada per les relacions socials. El cas és una mica delicat i sembla que es parteix d’un punt mort: el catedràtic no tenia enemics coneguts i a més patia una malaltia terminal. Aquesta circumstància ,la manca de testimonis i d’ evidències físiques en el lloc dels fets i la pressió mediàtica i política faran que  tot plegat no sigui gens fàcil.  Tota la trama policial estarà amanida pel caràcter dels seus companys de feina i per la seva peculiar familia.

Teresa Solana crea un personatge de novel·la negra dels que a mi m’agraden. Un policia  amb les seves particularitats. Com en el cas de Montalbano o de Brunetti, Norma Forester també és una policia ubicada en una ciutat concreta, amb un familia concreta i amb un caràcter i una visió del món particular. Aquest és el darrer llibre d’aqueta autora però no descarto buscar-ne els anteriors.

Un traïdor com els nostres. John le Carré

Voleu conèixer com funciona el crim organitzat de la Rússia actual? I el blanqueig de capitals a nivell internacional amb connexions amb les altes esferes ? Fins a quin punt importa si el diner és blanc o negre, sobretot quan hi ha crisis ,i en el fons és diner. Si la resposta és que sí ,us interessa. Aquest és el vostre autor i el vostre llibre. Sense ser el seu millor llibre post guerra freda, per mi seria El jardiner fidel, aquest també val la pena.

A aquesta novel·la una parella britànica que va a passar unes idíl·liques vacances a una illa perduda es trobaran amb en Dima, mafiós rus, carismàtic, simpàtic. És un mafiós però sabrem com arriba a ser-ho i com aconsegueix sobresortir-ne. Amb ell coneixerem com funcionen i què poden fer, mentre que també tindrem el contrapunt coneixent com funciona el servei secret britànic, que no es precisament el de les pel·lícules de James Bond.

Se que no sóc objectiu, he llegit tots els seus darrers llibres i tot i que, com deia de principi, no és el seu millor llibre, està per sobre de la majoria d'autors; te moments més baixos i moments molt bons, però en general bé.