diumenge, 25 de setembre del 2011

Drecera al paradís. Teresa Solana


Això em passa per no llegir. Sí, per no llegir. Fa un temps vaig llegir  Negres Tempestes on Norma Forester  era l’encarregada de descobrir qui va assassinar un catedràtic de Història de la central. Em pensava que en aquesta ocasió em retrobaria amb la policia però no  . Dos germans,  que ningú sap  que ho són, i un detectiu retirat seran els encarregats de descobrir l’assassinat d’una escriptora d’èxit. Marina Dolç acaba de guanyar un prestigiós premi literari i  es retira a l’habitació del mateix hotel on es celebra la festa d’entrega.  L’escriptora és assassinada a cops amb el mateix guardó. Aquella mateixa nit detenen com a principal sospitós a Amadeu Cabestany, el finalista perquè la seva única coartada no espot demostrar, va marxar de l’hotel i  el van atracar. Els nostres “ detectius” hauran de trobar la manera d’exculpar-lo.

Tot i no repetir protagonista sí que hi ha certes similituds; el ritme, la fàcil lectura,  la capacitat d’entretenir d’una forma lleugera, el toc d’humor en els personatges... En resum una novel·la que es deica llegir, entretinguda i de fàcil lectura. Recomanable coma llibre per passar l’estona

dimecres, 21 de setembre del 2011

No obris els ulls. John Verdon

Exactament el que esperes d'aquest llibre!.

Fa un any aquest autor va treure i vaig llegir "Sé els que estàs pensant", però no cal que hi aneu, he fet un copia i enganxa del post que deia:


"Ara que heu vist el vídeo promocional del llibre només em queda dir-vos que el llibre és entretingut. Entra dintre dels tòpics amb dolent molt dolent, que és capaç d'endevinar-te quin numero triaràs entre el 1 i el 1.000, que té algun compte pendent amb tu des de fa temps i que està disposat a acabar amb això d'una vegada.

L'única opció que ens queda és demanar ajuda a un antic amic, en David Gurney, inspector estrella de New York però ja retirat als seus 40 i tants anys. Però la persona que és capaç d'endevinar aquest número es converteix en assassí, amb uns muntatges que ningú es capaç de treure'n el més mínim entrellat, tots menys, òbviament, el nostre protagonista.

En definitiva, un llibre d'intriga per passar una bona estona, quan no us vulgueu complicar la vida i llegir un llibre entretingut, aquesta és una bona opció"


Amb aquest llibre canviaria el vídeo, però tampoc és que valgui gaire la pena (el vídeo) o sigui, que no el poso. En lloc d'endevinar un número és una núvia assassinada el dia del seu casament, amb centenars de convidats per la casa però ningú veu res. I tenim el dolent més intel·ligent del món i òbviament, el nostre protagonista que és encara millor.

En definitiva, un llibre d'intriga per passar una bona estona, quan no us vulgueu complicar la vida i llegir un llibre entretingut, aquesta és una bona opció.




dimecres, 31 d’agost del 2011

La nevada del Cucut. Blanca Busquets

Em feia una mica de por, massa recomanat pel meu gust, però era infundada. 48 hores, i llibre enllestit.  Una bona novel·la, ben escrita, de lectura plàcida. No te’n saps avenir i ja ets a mig llibre. La història és interessant, els personatges contundents i l’entorn fa venir ganes de canviar d’aires. No coneixia l’autora, ni tant sols n’havia sentit a parlar abans d’aquesta novel·la; però és molt possible que no sigui l’última vegada que ens trobem.

La Tònia i la Lali tenen més coses en comú del que sembla a primer cop d’ull. Dues dones del seu temps,  quasi un segle les separa,ens van explicant pinzellades de la seva vida. Ambdues els hi agraden els llibres i escriure i cap de les dues ha tingut una vida fàcil. És un llibre ple de vida quotidiana, però també d’emocions , passions i alguns misteris. Val la pena llegir-lo.

diumenge, 28 d’agost del 2011

El com del crim. Andreu Martín i Jaume Ribera


Cinquena  entrega de les aventures de l’Àngel Esquius. Com sempre, m’ha agradat i m’he divertit llegint-la. No acabo d’entendre com es pot escriure una novel·la a quatre mans, però Andreu Martín i Jaume Ribera hi tenen les mans trencades. Per aquells qui busqueu una “saga” de novel·la de lladres i serenos en català, aquesta és una bona opció. Els llibres de l’Esquius, són llibres per passar l’estona; poc profunds, de fàcil lectura i entretinguts . Tot i ser de lladres i serenos  no són novel·la negra; són llibres amb un petit misteri i amb molta ironia .Àngel Esquius detectiu, vidu , pare de dos fills i treballador valorat per el seu cap sempre fa allò que menys esperes; és tot un personatge. Bona persona , quasi sempre. Home madur, quan no es comporta com un adolescent. Observador i professional, sempre que no es deixa emportar per les emocions. Bon pare, excepte quan interfereix sense remei en la vida privada dels seus fills. En resum un paio, entretingut. Comparat amb la fauna que l’acompanya a la feina és tot una llumenera; professional, treballador i bon jan. 

El com del crim  és un llibre amb un cas una mica estrany. Com es pot defensar a un  home acusat d’assassinar brutalment la seva veïna quan ell  es justifica dient que dos homes vestits de submarinistes el van segrestar al portal de casa? Aquesta és la feina que l’hi ha tocat aquesta vegada a l’Esquius, cal trobar les pistes perquè la coartada del seu client s’aguanti, i això sembla impossible. Tampoc no ajuda gaire que  passi una crisi personal  perquè la parella és jove, intel·ligent i bonica. D’acord, que la filla l’hi presenti el pare del seu xicot i que.... bé no us explico res més que sinó no la llegireu.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Assassins sense rostre. Henning Mankell


Molt bé!, quan pensava que ja no llegiria més llibres d'en Wallander/Mankell s'ha fet aquesta edició en català d'un llibre anterior, si no vaig errat el seu primer llibre o així ho diu la Wikipedia, i llegir-lo ha estat un encert.
Comença amb un assassinat brutal a una casa d'un petit poble de Suecia on els sospitosos semblen ser estrangers, motiu pel que es barrejarà la investigació del cas amb sentiments i actituds xenòfobes. Tindrem el millor Wallander detectiu versus un Wallender familiar absolutament desastrós; acabat de divorciar, amb una filla que no veu i un pare amb demències senils. Però tranquils, que no és un autor que es recreï ni amb els assassinats ni amb els temes particulars, simplement passen , amb el que no talla el ritme del llibre, de lectura agradable. Un llibre molt recomanable per acabar de passar l'estiu.