dijous, 15 de juliol del 2010

Maletes perdudes. Jordi Puntí


Christhof: Frankfurt ,1965. Fill de Sigrun i Gabriel.

Christopher: Londres,1967.Fill de Sarah i Gabriel.

Christophe: Paris, 1969 .Fill de Mireille i Gabriel.

Cristòfol: Barcelona, 1972 .Fill de Rita i Gabriel.

Quatre germans repartits per Europa que no saben de l'existència dels altres i un pare que desapareix de mica en mica sense deixar rastre. Quan es fa oficial la desaparició d'en Gabriel es descobreix l'existència dels quatre germans i aquests decideixen seguir la pista la seu pare. Amb diverses trobades espaiades en el temps van resseguint el passat del seu progenitor per intentar entendre'l millor. Quatre històries que es creuen, amb un denominador comú: en Gabriel i el seu passat.
Una bona història, però que m'ha costat que m'atrapés. Això sí , una vegada la història t'atrapa és anar tirant milles

11 comentaris:

  1. No he llegit mai res d'en Puntí i, vist el teu comentari, no estic segur que aquest estiu sigui el del meu "debut".

    ResponElimina
  2. Hola Mireia,

    Avui et deixaré un comentari sobre "Maletes perdudes": m'ha costat molt entrar-hi, després em va enganxar una mica, però el final l'he trobat molt forçat.

    Un petonas

    Mama

    ResponElimina
  3. Mira que l'he vist i l'he sentit anomenar, però no sabia de què anava. Em resulta interessant aquest argument, potser faré un pensament.

    ResponElimina
  4. Ens l'apuntem, i encara que siguide difícil inici, sembla refrescant!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. "El sentit d'una vida és la vida mateixa, allò que construïm cada dia sense ser-ne conscients."

    Un fragment extret del llibre i que resumeix molt bé el que hi passa, la vida! Trobo a faltar els cristòfols.

    ResponElimina
  6. me l'anoto però vist l'argument, me'l deixo per més endavant, quan faci més fred. Suposo que no deu deixar de ser interessant. Muack!

    ResponElimina
  7. Apaaaaaaaa, aquest Jordi Puntí em va copiar la meva ideaaaa... és meva!!!

    Miraaaaaaaa

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2009/09/la-clau-del-misteri.html

    De fet... encara li hauré de posar una demanda, eh? :-)

    ResponElimina
  8. Jo tampoc he llegit res, a veure si ara que tinc temps...

    ResponElimina
  9. Joana:podria ser amic teu ;)
    òscar: jo tampoc no n'havia llegit res, però mira em va cridar l'atenció
    Rosa o mama: eoeoeoeoee un comentari! Home, imaginaci no n'hi falta per el final, però tampoc no trenca tant amb la història, no?
    XeXu: si fa un pesament els llegirem al blog, no?
    Sànset: a veure què et sembla.
    instints reservat per la tardor
    Assumpta: lleig això d'en Puntí. No he recordat el teu relat fins que l'he rellegit.Aquests entre ells no s'assemblen, però.
    zel : a veure..
    Fe: ets culpable d'aquesta lectura, com de moltes d'altres. Merci

    ResponElimina
  10. m'ha passat el mateix que en Xexu, l'havia vist però no sabia gens de què anava, ara me n0han fet venir ganes.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions